“Start-ups – La nova bombolla?”


Jordi Martí 

// En el meu primer article per al PDeCAT m’agradaria convidar-vos a fer una breu reflexió sobre un dels models econòmics que més titulars acaparen últimament: les Start-ups.

La meva preocupació sorgeix pel fet que últimament, tots els nostres polítics afirmen que Catalunya s’està convertint ja en un dels hubs líders mundials per al desenvolupament d’Start-ups.

Des del meu coneixement personal, després d’haver treballat durant 8 anys diferents Start-ups catalanes, m’agradaria compartir amb vosaltres certes inquietuds que tinc sobre aquest model de negoci.

El model econòmic de les Start-ups
Per als qui no el coneixeu, el model de negoci anomenat “Start-up” és un model empresarial que es caracteritza per voler desenvolupar un producte o un servei, amb l’objectiu de multiplicar ràpidament les seves vendes i poder vendre l’empresa per un valor exponencial.

És molt important assenyalar que bàsicament, les Start-ups es financen amb aportacions de capital de fora de l’empresa, mitjançat empreses de Capital Risc (Venture Capitalists – VCs) o Inversors privats (Business Angels).

Bàsicament, i perquè ens entenguem, en la gran majoria dels casos, el model de les Start-ups busca fer els diners amb la venda de l’empresa, no amb el desenvolupament d’un producte o servei que tingui un mercat i un creixement sostingut.

Beneficis clars del model
El model empresarial sobre els quals es basen les Start-ups, aporta grans beneficis a qualsevol economia. I en concret aporten els següents beneficis a l’economia catalana.

  • En primer lloc, desenvolupa un ecosistema de talent local d’emprenedors. I desenvolupa les competències de treballadors amb competències qualificades.
  • En segon lloc, és un pol d’atracció per al talent estranger. O dit d’altra manera, genera migració de persones amb educació superior a la nostra societat.
  • En tercer lloc, és un pol d’atracció d’inversió estrangera directa. Les Start-ups catalanes són les que capten més inversió estrangera de les empreses de Capital Risc de totes les Start-ups espanyoles. Això significa que el capital bé d’Europa o dels Estats Units.
  • En quart lloc, el fet que les Start-ups catalanes neixen amb una mentalitat universal: el seu mercat natural és el món. I per tant, són poc propenses a patir un boicot espanyol.
  • I en cinquè lloc, i potser un dels més importants, un ecosistema d’Start-ups genera un ecosistema de moltes idees fresques, innovadores i disruptives, que poden beneficiar a la societat en general, de moltes maneres.

Però, evidentment, a part dels beneficis, també hi ha els dubtes, que per a mi són els següents:

Sostenibilitat del model
Cal ressaltar que aproximadament el 92% de totes les Start-ups fracassen durant els seus primers 3 anys de vida.
I el que és més important. Un 7% tenen èxit perquè una empresa gran, les compra i les integra dins del seu grup o perquè surten a borsa i aconsegueixen col·locar les seves accions. Però només 1 de cada 100 esdevindrà un model de negoci viable i que generi beneficis a llarg termini i feines de qualitat.
Aquesta taxa de fracàs tan elevada, és deguda a molts factors, però un dels més freqüents, és el fet que la majoria d’idees que hi ha darrere d’una Start-up, no són ni realistes, ni s’adapten al mercat real (és a dir, ningú està disposat a pagar per elles). Simplement busquen fer diners, ràpidament.
Volem que l’economia catalana depengui en gran mesura d’un model econòmic que només observa el curt termini?

Condicions laborals
Cal dir les coses pel seu nom: Les condicions de treball a les Start-ups són gairebé sempre precàries o molt precàries.
Es treballen moltes hores (la jornada normal mai és de 8 hores i està mal vist sortir alhora que toca); no es paguen les hores extres; els sous són baixos per a la majoria; en molts casos hi ha poques garanties de cobrar a final de més; els comercials han d’avançar el cost dels viatges (que formen part de la feina) i les condicions de viatge, mai s’ajusten al conveni. I evidentment, no hi ha beneficis socials.
En els casos d’Start-ups del que se’n diu “economia col·laborativa”, les condicions encara són molt pitjors, ja que les empreses treballen amb falsos autònoms, als quals es paguen autèntiques misèries que no permeten sobreviure, amb la finalitat de multiplicar els potencials beneficis, com en el cas de Glovo.
Val a dir que en un context socioeconòmic com el Català, on hi ha una manca greu d’oportunitats laborals de qualitat per als joves qualificats, treballar a una Start-up en unes condicions precàries, sempre és preferible a fer de becari en unes condicions encara més precàries. Almenys, aquesta és la meva experiència personal.

Competència deslleial?
Una de les meves grans preocupacions és com el model econòmic de les Start-ups afecta les empreses establertes dins del mercat. La meva pregunta seria: Una empresa (una Start-up) que opera anys i anys sense beneficis ni rendibilitat, només a base de finançament extern, i que per tant, pot oferir un producte o servei més barat simplement pel fet que està subvencionat pel capital privat, no haurà de ser considerada com a competència deslleial?
(Aquest tema el tractaré en un proper article)

Creen llocs de treball?
Una de les altres preocupacions que és si podem afirmar si les Start-ups creen llocs de treball o simplement els “traslladen”. Per posar un exemple, un Informe del “Insitute for SelfReliance” als Estats Units, després d’anys d’investigació ha conclòs que Amazon destrueix 34 llocs feina per cada 10 milions de vendes que genera. En total, als Estats Units solament, es calcula que Amazon ha destruït 630.000 llocs de feina pels 270.000 que ha creat.
Estarem d’acord a dir que aquests llocs de feina s’han destruït perquè els sectors o les botigues no s’han sabut adaptar, i que per tant, eren ineficients i no han resistit la competència. Que això és el capitalisme i el lliure mercat. I jo estic d’acord. Però… sense el subsidi per impostos i sense l’ajuda de finançament extern de capital que va mantenir l’empresa durant 20 anys que no va ser rendible, Amazon hagués sobreviscut?

I si li ha calgut un constant flux de capital extern i un subsidi durant 20 anys per a ser rendible, no és això competència deslleial sobre botigues o empreses que estan fortament regulades i que no es poden escapar de pagar cap impost o rebaixar les condicions laborals dels seus treballadors?

Així doncs podríem afirmar que Amazon ha sobreviscut per una conjuntura de baixos impostos (o inexistents), 2 un flux de capital extern i unes condicions laborals molt dures.

Sobrevaloració
Aquest 2017 l’empresa de recerca econòmica CBInsights calcula que hi ha 183 Start-ups al món valorades en més de 1.000 milions d’euros cada una. De les quals, només un parell són rentables.
És a dir, per als seus inversors (fons de Capital Risc i Business Angels) el conjunt d’aquestes 183 Start-ups té un valor més gran que el d’HP, amb 315.000 empleats a tot el món i beneficis de 7.000 milions d’euros el 2015.

Conclusió
Durant els anys de la crisi, la inversió en StartUps s’ha multiplicat exponencialment, sobretot a Catalunya. Però el que ningú diu és que un dels motius pels quals s’ha multiplicat, és perquè les empreses o persones amb diners per a invertir, ha preferit fer-ho en aquestes empreses, que no pas en immobiliari, la borsa o bons.

En principi això seria bo, ja que invertir en empreses beneficia a la societat més que no pas invertir en capital especulatiu (almenys genera llocs de treball). Però què passarà quan l’economia es recuperi i entri a la normalitat. Es podrà mantenir el nivell d’inversió actual?

Vull deixar clar que no estic dient que les Start-ups no siguin bones. Personalment conec moltíssima gent involucrada amb elles. Tots grans professionals. I tinc molt bons amics que s’estan jugant el seu futur apostant per la seva empresa usant el model Start-up i estan desenvolupant bons productes: La diferència és que ells tenen com a visió crear una empresa a llarg termini.

Personalment crec que el model Start-up serà bo per a les empreses que ofereixen sumin 2 condicions bàsiques: Oferir un bon producte que tingui una indústria potent al darrere. Però dubto molt que dintre de 10 anys continuem pensant que el model Start-up és el model a seguir.

Jordi Martí 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.