“Roy-Xavier, el replicant incorrecte de Blade Runner”


Xavier Auroux twitter-logo-button

A vegades penso que sóc com el replicant Roy Batty de Blade Runner, quan agonitzant davant l’agent Rick Deckard (Harrison Ford) pensa que les coses extraordinàries que ha vist es perdran com les llàgrimes a la pluja.

 

Capítol 1. Operació Bikini o la incorrecció d’una replicant.

Prenent un cafè a la cantina de la Pompeu la setmana passada, una professora m’explica que li acaben de muntar un sidral a classe per atrevir-se a il·lustrar un Pla Estratègic, amb l’Operació Bikini. Erroor! Les cupaires que assistien a la classe es van queixar vivament per considerar que era un exemple masklista. Vigila! Em diu.

 

Capítol 2. Operació Slip o la por d’un replicant a ser incorrecte.

Amb tota la meva por del món, entro a classe també d’Estratègia, i amb ànim de supervivència, tradueixo ràpidament el cas d’Operació Bikini, pel d’Operació Slip. Però quan començo penso, no serà també masclista? De fet els (les) cupaires ho feminitzen tot, proscrivint el gènere gramatical masculí saltant-se la teoria dels 5 gèneres de la Simone de Beauvoir. Demano permís i començo. Que alguns homes van al gimnàs i fan dietes per estar catxes a les piscines. Ho explico amb molta por, perquè he deixat de recó al 80% dels presents, que són dones. Les cupaires presents van callar. Potser per meu aspecte sense rastes van considerar que era inútil dir res. O pot ser per la meva tremolor ja les va fer considerar vencedor(e)s, o pot ser no n’hi havien.

 

Capítol 3. La ficada de pota d’un replicant per ser políticament incorrecte (sense conseqüències).

Explicava jo a classe a continuació, que els pròxims anys, la major part del creixement mundial serà a l’Àfrica. Però quina em pregunten els alumnes? Com tenia alumnes de diversos orígens del “nord”, penso “mama por”, i se m’acudeix dir la “Blanca”. Error! Em corregeixen: La Musulmana (No, hi ha molts cristians a Egipte). L’Àrab? (No, hi ha berebers i egipcis). La Magrebí? (No, els libis i els egipcis no ho son) Quin és el nom políticament correcte sense ser un transgressor? I quan vaig haver de parlar de l’Àfrica del centre i del sud, mirant a l’alumne amb aspecte de tenir arrels en aquella Àfrica, òbviament em vaig equivocar i vaig dir el nom maleit! A mitja classe, li vaig demanar excuses, però estranyat em va dir que el seu color era evident, i que n’estava ben content, i que el que se sentia era català. Ai! Quina por vaig passar.

 

Capítol 4. La ciència ficció en un futur pròxim i el recompte del referèndum.

Intentant adaptar-me en aquest entorn tot políticament correcte, passo a un futur pròxim. Sabent la tendència a empatar en els recomptes fets per partits que són l’exemple i el mirall on ens hem de mirar, m’imagino les meses plenes d’aquests militants de partits amb tendència a empatar o a guanyar per la mínima. Veig un empat a 2.345.678 vots, i que després d’un recompte propiciat per alguna elit superior, el resultat serà de  2.345.678 contra 2.345.677, perquè s’hauria colat un nul. En aquest món on jo em sento un replicant del PDeCAT, això seria inversemblant, però en el món real, això seria real i plausible. I per un vot construiríem un país amb noves sensacions i model mundial juntament amb algun parell que penso d’Amèrica del Centre i del Sud, i algun altre d’Extrem Orient. Països on és millor repartir pobresa que crear riquesa. Parlar del model suís o holandès seria clarament incorrecte, propi d’un replicant com jo, xsssst!

 

5. Conclusió.

Acabo aquest article amb les paraules del replicant Roy Batty, perdó Xavier Batty, perdó un altre vegada no sé què dic, Xavier Auroux dient:

Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu, cupaires més enllà de la constel·lació d’Orió afirmant que la Operació Bikini és masclisme, he vist professors d’Estratègia de la Pompeu Fabra parlant amb por de la Operació Slip més enllà de la porta de Tanhauser, i he vist guanyar consultes i referèndums per un vot. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir (perdó! Volia dir, és hora d’acabar l’article).”

 

Xavier Auroux és Enginyer Industrial, Professor d’Estratègia a la Universitat Pompeu Fabra i de Projecte Final de Grau i Màster a ESADE

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.