“Pel maig comunions”


David Fernàndez 

// Tot just hem encetat el mes de maig, mes de mares, de flors, de primavera i de comunions. Malgrat tot, les imatges que veiem cada dia al TN ens fan recordar aquella pel·lícula, ‘Atrapat en el temps’ batejada popularment com ‘El dia de la marmota’, on en Bill Murray es llevava un dia i un altre revivint les mateixes coses que el dia anterior, en una petita i freda vila de l’estat de Pennsilvània als Estats Units.

I és que el TSJC, a les ordres de la fiscalia general de l’estat espanyol no dóna treva senyors.

Per enèsima vegada, representants del poble de Catalunya, aquest cop Presidenta del Parlament inclosa, han estat requerits per declarar davant l’alt tribunal. El motiu? Haver permès el debat sobre el referèndum d’autodeterminació al Parlament. Ves per on, allò que a tot el món democràtic i modern es fomenta i es defensa, l’ús de la paraula, a segons quins poders de l’estat els hi provoca urticària.

La mateixa setmana però l’envestida de l’estat aborda altres línies de flotació i es fa encara més clara i evident. Ataquen sense vergonya la llibertat d’expressió, citant com a imputat el professor López Bofill per una piulada sobre el procés a Twitter, i també, davant l’atònita mirada del món, es dediquen a perseguir i pressionar als senyors fabricants d’urnes, que dic jo hauran de guanyar-se la vida també.

Podem veure que ja el tenim gairebé a sobre, sí, sí, ja és aquí, ben preparat i orquestrat, amb tants funcionaris a disposició… Ja tenim a sobre l’atac de Madrid per intentar evitar per la via de la repressió el desig i la voluntat del poble de Catalunya: Decidir lliurement el seu futur polític.

No tinc cap dubte que els esdeveniments s’aniran succeint i accelerant-se a una velocitat vertiginosa les setmanes vinents, com si es tractés d’una reacció en cadena. I és que la darrera oferta de diàleg i de referèndum pactat no podia tenir cap altra resposta per part del mur infranquejable de l’Imperi: leytribunales y escarnio público.

Faríem bé per tant, d’anar-nos preparant i tenir ben a mà l’escala que ens ha de permetre saltar el mur on vivim encerclats. El mur de la intolerància i de la deficient democràcia que ens ofereix Castella. El mur contra el qual ens hem estavellat de forma repetida i constant durant tants segles i que per fi estem disposats a saltar.

Demòcrates catalans, que ningú s’adormi com la marmota d’en Bill o tindrem hivern durant unes quantes setmanes més. Estem preparats i decidits per viure en plenitud la nostra primavera.

Ja ha arribat l’hora.

Il.lustració de’n Pere Piquer extreta del llibre ‘La paraula contra el mur de’n Víctor Alexandre.

David Fernàndez adherit al PDeCAT des del congrés fundacional del juliol del 2016, és químic i treballa com a manager de desenvolupament analític a la multinacional farmacèutica catalana ESTEVE.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.