“Naveguem amb fermesa cap a la independència” 2


Júlia Benedicto 

// L’esport ha estat sempre un dels pilars de la meva vida. Navegant i jugadora de bàsquet des de ben petita, he après moltes coses a través d’aquest, que he pogut aplicar després per millorar personal i professionalment.

 I és que, els que sou esportistes m’entendreu: hi ha valors, experiències, lligams, sentiments i coneixements que només es poden adquirir a través de l’esport.

Suposo que és per això que des de fa uns mesos, comparo constantment la situació que vivim a Catalunya amb la regata classificatòria més decisiva, o aquell últim partit d’unes fases d’ascens on l’equip s’ho juga tot en 40 minuts. Podríem dir que estem a punt d’entrar a l’últim quart, i aquest és sens dubte el moment més important del partit: aquell moment en què després de tot el partit (i tota la temporada!) esprement al màxim les energies, caldrà veure qui ha plantejat una millor estratègia per arribar al final en una posició més avantatjosa.

La comparació amb una regata de vela fa que la situació sigui encara més vibrant: penseu que durant les tres primeres parts de la prova, els navegants han de “remuntar el vent”, anar-hi en contra fent ziga-zagues amb un desgast físic molt important. La millor estratègia, aquella que s’ha centrat en buscar en tot moment la major potència de vent i sobretot la que ha tingut en compte els constants canvis en la direcció d’aquest, troba la recompensa un cop s’arriba a la boia on es vira. Un cop fet el gir, s’intueix, lluny, la línia d’arribada: i aquí és on l’estratègia i el cap fred cobren la major importància.

El primer en fer el gir a la boia té, si no comet cap error, tots els números per poder guanyar. Però ja sabeu que el cap ens juga males passades: els navegants que venen per darrera poden treure vent al primer, donat que en aquesta segona fase el vent entra per la popa del vaixell, i el primer classificat provisional observa inquiet com els altres s’acosten… la pèrdua de concentració i sobretot el temor a la derrota passen sempre factura.

És per això que ara més que mai és important que no perdem la concentració, i que seguim mirant ferms cap a la línia d’arribada. Tenim la independència a tocar, però molts vaixells darrere, un desgast físic i psicològic important i probablement algun canvi de vent inesperat durant els pròxims mesos… Si no perdem de vista tots els valors, experiències, lligams, sentiments i coneixements que com us he esmentat abans hem anat adquirint al llarg del procés, creuarem victoriosos la línia d’arribada, donant inici així a noves i engrescadores aventures.

Júlia Benedicto Arbuniés és mestra d’Educació Física, Màster en gestió i direcció de l’esport, Grau en Dret i Màster en Dret Penal.

 


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

2 thoughts on ““Naveguem amb fermesa cap a la independència”