Donem suport a Mas, Ortega i Rigau pel 9N


MOCIÓ DE SUPORT AL PRESIDENT MAS, JOANA ORTEGA, IRENE RIGAU I FRANCECS HOMS AMB MOTIU DE LA SEVA IMPUTACIÓ PER L’ORGANITZACIÓ DEL 9N

ANTECEDENTS

Atès que el 28 de juny del 2016 el  jutge Joan Manel Abril va tancar la instrucció i desestimar la petició d’arxivament de la causa contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Ara aquest procés queda a l’espera que siguin cridats a declarar a judici. D’aquesta manera es manté l’acusació pels pressumptes delictes de desobediència i prevaricació, a l’espera que s’obri el judici.

Aquests fets configuren un episodi extremadament greu en termes polítics i democràtics, sense precedents a l’Europa del segle XXI. Es tracta d’un procés penal amb una clara connotació política ja que en cap país democràtic s’ha encausat a ningú per escoltar a la gent i posar les urnes sense vinculació legal.

Per tot això, el grup municipal de Convergència presenta una moció al proper ple del mes de juliol.

ACORDS

1.- Primer. Expressar el nostre suport al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014, així com també expressar el suport a l’imputat Francesc Homs.

2.- Segon. Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics.

3.- Tercer. Refermar el compromís d’aquest Ajuntament amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

4.- Quart. Promoure que els ajuntaments enviïn una carta de protesta demanant al TSJC i al Tribunal Suprem que arxivi les causes obertes contra els quatre imputats pel 9N.

5.- Cinquè. Enviar aquesta moció al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, als afectats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats del Pacte local pel Dret a Decidir (si n’hi ha), al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Tribunal Suprem, a l’Assemblea Nacional Catalana, Omnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i fer-la públic a través dels mitjans públics municipals.

EN CONTEXT

El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l’Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l’Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau.

El 29 de setembre de 2015, només dos dies després de les eleccions al Parlament, tots tres van rebre la imputació del TSJC per l’organització del 9N i van ser citats a declarar durant el mes d’octubre (en el cas del president Mas, el dia 15, quan es commemorà el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys). Se’ls acusava de quatre delictes: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació; amb unes possibles penes que van des de la inhabilitació fins a la presó. A més, el 19 de maig del 2016, mig any després i responent a criteris polítics i que no pas jurídics, el Tribunal Suprem va imputar l’exconseller de la Presidència Francesc Homs per col·laborar en el desenvolupament del 9N.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.