Rebutgem l’ofensiva legislativa, judicial i econòmica de l’Estat


MOCIÓ DE REBUIG A L’OFENSIVA LEGISLATIV, JUDICIAL I ECONÒMICA DE L’ESTAT

ANTECEDENTS

Atès la persecució constant i reiterada de l’Estat amb totes aquelles iniciatives que provenen de les institucions catalanes i l’ incompliment de pagaments promovent una ofensiva legislativa, judicial i econòmica sobre la ciutadania catalana.

Atès que el Govern espanyol ha passat d’impugnar una llei per any el 2010 i el 2011 a impugnar-ne fins a 30 en aquests darrers dos anys, com ara Llei del Síndic de Greuges o la llei de prohibició del fracking, entre d’altres.

Atès que Catalunya pateix un ofec econòmic constant rebent menys diners del que Catalunya aporta a l’Estat i on el dèficit fiscal  puja a 16.409M€ de dèficit cada any, així com també pels incompliments financers i econòmics flagrants, com per exemple l’incompliment de la Disposició Addicional Tercera de l’EAC, del finançament derivat de la Llei dependència, del pagament de les despeses de farmàcies, entre altres.

Per tot això, el grup municipal de Convergència presenta una moció al proper ple del mes de juny.

ACORDS

1.- Primer. Manifestar que el govern català està legitimat per portar a terme tot el desplegament necessari per esdevenir un Nou Estat Independent, entenent que el sentit de la transició nacional és l’assoliment del progrés social.

2.- Segon. Denunciar els esforços del Govern espanyol en presentar recursos i anul·lar lleis en comptes de resoldre les emergències socials, que a la vegada tenen gran afectació a la ciutadania de Sant Cugat.

3.- Tercer. Constatar que el dret a decidir entès com el dret individual de la ciutadania de Catalunya a pronunciar-se col·lectivament sobre una possible secessió del territori català respecte de l’Estat espanyol, aquest dret està reconegut en l’article 20 de la Constitució Espanyola. En cas que aquest dret s’exercís a través d’una consulta popular, es tractaria de l’exercici d’un dret fonamental reconegut en l’article 23 CE en matèria de participació als afers públics.

4.- Quart. Expressar el suport al Govern de Catalunya i a les seves institucions a continuar fent polítiques que donin resposta als problemes de la societat i millorin les condicions de vida de les persones.

5.- Cinquè. Instar al Govern espanyol que deixi de presentar recursos al Tribunal Constitucional i que aquest actuï com un tribunal jurídic i no polític

6.- Sisè. Denunciar l’ofec econòmic per part del Govern espanyol així com instar-lo a que se’ns facin efectius els impagaments incomplerts. És per això que també demanem al Govern de la Generalitat que acceleri el procés de creació de la Hisenda Pròpia per tal que els catalans i catalanes puguem gestionar les nostres finances.

7.-Setè. Donar coneixement dels acords al Govern espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

EN CONTEXT

Si bé l’Estatut de Catalunya havia de suposar la reconciliació entre el Govern espanyol i el català, va ser tot al contrari. Si els catalans havien avalat el nou Estatut, la sentència 31/2010 del 28 de juny del Tribunal Constitucional buidava Catalunya de competències, fet que propiciava un nou deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya avançant cap a nous moviments populars de protesta en forma de manifestacions. La primera, el 10 de juliol del 2010 sota el lema “Som una Nació, nosaltres decidim”, i més endavant la de l’11 de setembre d’aquell mateix any, amb una gran pancarta amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”. Va ser a partir d’aquí que, l’independentisme català va adquirir major rellevància en l’escenari polític català, fet que podem comprovar amb les dades del Centre d’Estudis d’Opinió en què el suport a la independència es situava en un 21’5% al maig, mentre que al juliol era del 24’3%.

Davant l’agitació social, el President Mas, d’acord amb el seu programa electoral, es va reunir amb el President del Govern espanyol, Mariano Rajoy demanant un nou finançament que solucionés bona part dels problemes dels catalans sobre l’ofec econòmic que patien. Davant la negativa, el President Mas va decidir convocar eleccions pel 25 de novembre de 2012 per tal de donar veu a als catalans entenent que no es podia obviar “la impressionant manifestació de l’11 de setembre”.

De les eleccions en va sortir una clara majoria a favor el dret a decidir que legitimava al Parlament per aprovar la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. Un any més tard el Ple del Parlament va acordar demanar al Congrés dels Diputats la delegació de competències per a la celebració d’un referèndum, una petició que va ser rebutjada. Davant la negativa espanyola, el Parlament aprovava al setembre del 2014 la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana que permetria convocar una consulta a tots els catalans el 9 de novembre de 2014. No obstant, la justícia espanyola va tornar actuar suspenent la llei de consultes i el decret de convocatòria que es va acabar transformant en un procés participatiu que preguntava si Catalunya havia d’esdevenir un nou Estat i si aquest havia de ser independent. Dels 2.344.828 participants 1.897.274 van optar per la via independentista. Un resultat que va forçar a les formacions polítiques a favor de la independència a configurar un mandat clar sorgit de les eleccions del 27 de setembre amb 72 diputats disposats a traçar un full de ruta que amb 18 mesos ens aboqués a la independència.

El govern català sorgit del 27S també ha actuat fent front a les dificultats socials del dia a dia. En són exemple el decret-llei contra la pobresa energètica on es garantia el subministrament elèctric als consumidors en situació de vulnerabilitat entre els mesos de novembre i març. El Tribunal Constitucional però ha anul·lat aquest decret al·legant que la norma catalana envaeix les competències de l’Estat. Davant la situació de bloqueig el govern català no ha quedat de braços plegats, constituint una cimera amb ajuntaments,  grups parlamentaris i entitats per tal de poder esquivar les respostes de Madrid, entenent que es un dret dels ciutadans a tenir cobertes unes necessitats i un deure de les institucions a ajudar a fer front a aquestes mancances que es pateixen. Per això, el Govern Català impulsarà una nova llei d’emergència social que recollirà tot allò que hagi quedat suspès.

El decret-llei d’impost als pisos buits és una altre dels recursos que ha presentat recentment el govern en funcions de Mariano Rajoy, un decret que afecta als pisos desocupats més de dos anys amb l’objectiu de reduir l’estoc d’habitatges buits i augmentar-ne la disposició a lloguer social.

Si bé el Govern català es posicionava juntament amb els ajuntaments catalans en la voluntat d’acollir refugiats, el Govern espanyol s’hi oposava una vegada més en contraposició a la rebuda que va tenir a ulls de les institucions europees en què fins i tot es va pronunciar perquè Madrid hi donés suport.

La llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones i la llei contra els desnonaments són les últimes dues lleis que el Govern espanyol ha portat al Tribunal constitucional, la primera atacant als drets democràtics de dones i homes i la segona afectant als drets fonamentals de la persona.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.