“Primàries, una eina per a un nou partit”


Marc Tolrà twitter-logo-button

// El Superdissabte que Convergència va celebrar el passat 21 de maig va aportar una injecció d’orgull a tots aquells que formem part del partit.

No passa cada dia que puguis decidir directament quin ha de ser el futur del teu partit, que el teu vot sigui decisiu per a escriure’n el futur. Que s’hagi posat a les mans de les bases quelcom tan important diu molt d’un projecte polític.Com també diu molt l’aposta clara, ferma i irrevocable per les primàries. Celebro que d’ara endavant apostem per aquesta fórmula per a l’elecció dels caps de cartell a les diverses cites electorals.

A través del torn obert, els militants vam apostar clarament per aquesta opció, per les primàries, en el futur del nostre projecte polític. És evident que la nova formació política que sorgirà del congrés del 8, 9 i 10 de juliol tindrà les primàries en el seu modus operandi, però, tot i ara per ara no estar obligada pels Estatuts, Convergència les va fer.

La setmana en què Sílvia Requena va fer un pas endavant per a concórrer-hi, competint amb Francesc Homs, va tenir lloc una paradoxa. Mentre la candidata d’un partit que sí que té les primàries en els seus Estatuts intentà, amb èxit, que el seu contrincant es retirés, en Francesc Homs, fins aleshores únic candidat, feia una crida als micròfons de Catalunya Ràdio perquè hi hagués un altre candidat i, en conseqüència, es poguessin celebrar les primàries.

És just, doncs, defensar la valentia de Sílvia Requena, sense la qual tampoc les primàries no s’haguessin celebrat. Això ha enriquit i ha enfortit el partit. Però també cal aplaudir la voluntat d’en Francesc Homs perquè hi hagués un altre candidat. Així doncs, què és la nova o la vella política? Sincerament, no crec en aquesta disquisició, sinó en la bona política, que passa per a fer processos participatius en el si del partit per tal que la militància i els simpatitzants se’n sentin partícips.

L’endemà del Superdissabte, el cap de llista de CDC per Barcelona ja va dir que els convergents no som pas dels d'”algú ho hauria de dir”, sinó dels d’“algú ho ha de fer”. Una altra vegada, Convergència no només ha dit. Ha fet. Ha fet unes primàries, cosa que cap dels cinc partits restants amb representació al Congrés per Barcelona ha fet: posar les urnes per tal que la militància, les bases, decideixin qui ha de ser el seu candidat.

MARC TOLRÀ

 

Marc Tolrà és militant de Convergència a Sant Cugat 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.