“Ens prenen el pèl”


Jordi Queraltó twitter-logo-button

// Setze mil milions d’euros (16.000.000.000 €) és la xifra que reivindiquem com que ens pren Espanya de les nostres taxes.

L’autenticitat d’aquesta xifra és inqüestionable, ja que no només ha estat el resultat de diferents estudis realitzats per diferents experts, sinó que a més és la xifra que donava, fins al començament del procés, el mateix Instituto Nacional de Estadística.

 

És a dir, és la xifra oficial del Gobierno. I doncs els catalans veiem que el greuge econòmic de l’estat espanyol a Catalunya és del 40% dels nostres impostos. I aleshores calculem; tants llits de menys, tantes escoles de menys, tants policies, tants bombers de menys… I vaja, ens emprenyem molt.

Però el cert és que molt poca gent entén les conseqüències d’un espoli com aquest en la seva vida quotidiana. I és que l’economia no és tan senzilla. L’economia no és estàtica; és un flux. Cada intercanvi, cada producció, i cada creació d’un servei té un efecte multiplicador que acaba determinant la qualitat de vida de tota la societat. Cada llit d’hospital és un lloc de treball d’una infermera, que és alhora tot el que compraria ella amb el seu sou, que és alhora tot el que comprarien els botiguers que li haguessin servit productes, i qui li hagués proporcionat serveis. Quan ens prenen un llit d’hospital, en realitat ens estan prenent moltíssim més que això. Ens estan prenent tots els intercanvis que creixerien del lloc de treball generat per aquest llit, que és el que impulsa l’economia, i que és el que fa que l’atur abaixi i que els sous pugin.

Per posar un exemple:

Imaginem que ara faig aparèixer del no-res un bitllet de 50€. Per tant hauré augmentat la base monetària de la nostra economia en 50€. I què faig amb aquests 50€?

  1. Doncs amb el meu nou i brillant bitllet de 50€ em compraré un objectiu nou per la meva càmera. A partir d’ara les revistes per les quals treballi tindran millors fotografies, i la gent que les compri les veuran amb més alta resolució.
  2. El senyor que ha fabricat l’objectiu, ara tindrà 50€ més, i haurà de fer un altre objectiu, per seguir-ne venent. Amb el seu nou bitllet de 50€ decidirà comprar-se una placa solar, amb la que generarà electricitat. A ell l’electricitat li sortirà molt més econòmica, i com que haurà augmentat l’oferta d’electricitat, el seu preu general baixarà per a tota la societat.
  3. El senyor que ha fabricat la placa, ara tindrà 50€ més, i haurà de fabricar una altra placa, per seguir-ne venent. I decidirà comprar-se un mirall nou per la moto, perquè fins ara només en duia un. Gràcies al nou mirall tindrà menys accidents, i hi haurà algú que es salvarà de patir un accident amb ell.
  4. El senyor que ha fabricat el mirall, ara tindrà 50€ més, i haurà de fabricar un altre mirall, per seguir-ne venent, i aquest senyor es comprarà alguna altra cosa, que l’ajudarà a ell i a tothom, i qui l’hagi venut en farà un altre per seguir-ne venent, i ell es comprarà quelcom d’altre, i etc.

Al final, amb aquest bitllet de 50€, la societat tindrà unes fotos més bones, una electricitat menys cara, una moto més segura, i tot el que vingui després amb l’intercanvi d’aquest bitllet.

A base de l’intercanvi, de la rotació dels diners, és com funcionen les economies, i és com es crea un estat del benestar com el nostre. Per aquest motiu s’anomena “efecte multiplicador” l’efecte que té cada inserció de capital en una economia.

I ara imaginem que en comptes de posar 50€, decidim posar-ne 16.000.000.000 €. Quants béns i serveis sortiran de l’intercanvi d’aquests diners? Com millorarà la vida de tots amb l’impuls de l’intercanvi d’aquests diners? I si en comptes de posar-los, els traiem? Cada any?

La conclusió, és que sigui el que sigui que ens estan prenent, hauríem d’estar molt més emprenyats del que ara mateix estem.

IMG_0790

 

Jordi Queraltó és militant del partit 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.