“Dirigents de la CUP: si us plau, torneu a escola”


Joan Soler 

// Al maig de 1937 Catalunya, esgotada per l’esforç de la guerra, s’enfrontava a un immens repte.

‘una banda, les forces feixistes eren cada dia més poderoses, amb millors armaments i suports interns i exteriors. De l’altre, el govern d’Espanya reforçava el seu enfrontament amb el de Catalunya per reduir la seva capacitat d’intervenció en tots els àmbits (militar, legislatiu, d’acció social, …).

L’Estatut d’Autonomia del 32 era sols un tímid inici en el camí de la recuperació nacional, i per a tothom era evident que la rebel·lió d’una part de l’exèrcit espanyol constituïa la pitjor amenaça per Catalunya. Ningú podia dubtar que enfrontar-se a aquest repte era cabdal per a la mateixa subsistència del país.

En aquell complex i amenaçador entorn alguns van creure que lluitar per la salvaguarda de Catalunya era fer el joc als petitburgesos que ostentaven el govern. Van decidir que era prioritari exigir la Revolució abans que defensar la Llibertat.

El resultat va ser la lluita (ells li deien revolta) que afeblí la unitat de les forces que defensaven Catalunya, donant avantatge al govern d’Espanya i als revoltats. Molts, a casa nostra i a fora, no van poder comprendre com aquell enfrontament descabalava la força que podia defensar Catalunya.

I molts dels que lluitaren revoltats en contra d’altres catalans no van poder comprendre què podia dur als seus dirigents a tan perniciosa errada.

“Els pobles que obliden la seva historia estan condemnats a repetir-la” (atribuït a Ciceró)

Joan Soler - retall

Joan Soler i Amo (membre del CEL de Convergència a Sant Cugat del Vallès)

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.