“L’IBI a Sant Cugat”


Carles Brugarolas twitter-logo-button

// El govern municipal ha instat formalment ja dues vegades que es faci una nova ponència que adapti els valors cadastrals a la realitat d’avui.

Com a alternativa, el Ministeri ha posat a disposició dels ajuntaments uns coeficients voluntaris d’actualització, que en el cas de Sant Cugat per 2016 permeten reduir la base de l’impost un 18% i els quals ens hi hem acollit.

Així, amb les ordenances fiscals del present 2016 que preveuen un tipus del 0,513% els rebuts 2016 baixaran un 2,2%. De fet, ja és el segon any consecutiu que a Sant Cugat es redueix aquest impost. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia: abaixar els impostos de forma sostinguda, prudent, sense posar en perill els serveis que ha de rebre la ciutadania i mantenint una administració raonablement sanejada.

Paral·lelament, l’Ajuntament ofereix un ampli conjunt de bonificacions i ajuts per tal que els santcugatencs i santcugatenques amb pocs recursos paguin menys IBI. Els principals beneficiaris són les famílies nombroses, monoparentals i els majors de 65 anys. En aquests casos, les ajudes que s’atorguen segons la renda, poden arribar a reduir la quota de l’IBI fins a un 90%. 

Algunes persones afirmen que caldria abaixar l’IBI quan abaixen els preus de mercat dels béns immobles. Sotmetre el sosteniment de les despeses públiques (neteja, manteniment, educació, serveis socials, esports…) als capricis del mercat no sembla una bona idea, més quan de fet aquestes oscil·lacions es posen només de manifest quan hi ha transmissió, cas en el qual intervenen altres figures tributàries, no l’IBI.

Finalment, una reflexió personal. Certament a Catalunya paguem massa impostos pels serveis que rebem. Això és degut al fet que dos de cada cinc euros que paguem marxen a la resta d’Espanya i no tornen mai, com sap tothom. No em sembla per tant la millor opció qüestionar l’IBI, que és dels impostos que menys pesa i més contraprestacions tangibles aporta i que a més a més ha de finançar serveis que altres no financen. Si volem tenir una estructura fiscal normal, el que necessitem és ser un país normal.

Opinió publicada al TOT Sant Cugat, l’edició en paper del divendres 26 de febrer

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.