“Aprendre a ser ‘ex'”


Joan Puigdomènech twitter-logo-button

// Fa temps algú que va sortir elegit en unes eleccions em deia: ‘L’endemà del dia que vaig sortir elegit vaig començar a redactar què diria el dia del meu comiat’. 

Em va semblar tan encertat que fa temps que faig un exercici semblant que m’ajuda a recordar que això és per a un temps limitat.

Avui en dia tenim exemples arreu de presidents, directors, regidors i altres responsables d’un càrrec amb dificultats per a passar a ser ‘ex’. En realitat, tota persona electa més que exercir un càrrec li ‘han fet un encàrrec’. 

Ser ‘ex’ no és un nou encàrrec. És solament una situació transitòria. I va bé que així sigui: és saludable per a un mateix i per a qui és el seu relleu. Quan t’has compromès de manera intensa en el teu encàrrec pots caure en la temptació de censurar que una altra persona, treballant també intensament, resolgui el mateix d’una manera diferent. I pots fins i tot aprofitar els lligams i altaveus que tenies per fer més dura la crítica.

Aquest comportament és, des del meu punt de vista, ‘nihilista’. D’una banda ja no estàs en disposició de prendre decisions i d’altra banda l’única cosa que aconsegueixes és obstaculitzar a qui t’ha rellevat i ara treballa pel bé de tots.

He avisat als de casa i als del meu entorn que m’ajudin a fer que quan acabi el meu encàrrec la ressaca em duri dos mesos com a màxim. Només vull ser exregidor durant dos mesos. I si en algun moment més enllà d’aquest termini em surt allò de ‘quan jo era regidor…’ estan autoritzats per a fer-me un pessic. Per molt potent que sigui una ressaca no pot durar més dos mesos!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.