“Els espais sempre es cobreixen”


 Alfons Conesa 

// A finals de març, en un dinar amb joves emprenedors on assistia com a convidat el Molt Honorable President Mas, es flairavaper part dels comensals, un clima de certa incertesa i preocupació per l’esdevenir econòmic i social.

Un dels comensals va preguntar al President: Què caldria per dinamitzar l’activitat econòmica i per generar més inversió de l’Estat a Catalunya? La resposta del President va ser molt clara: Que el Govern a Madrid depengués de catalans i bascos.

Si fem memòria històrica, tots recordarem que les èpoques més ordenades econòmicament a l’Estat espanyol, que varen esdevenir amb bonança econòmica a Catalunya, més inversió i desenvolupament, eren aquelles en què les decisions de Madrid necessitaven els vots dels catalans.

Avui per avui en el nostre dia a dia, les decisions del Govern de Catalunya, així com allò que s’aprova al Parlament, arrossega la motxilla de Madrid, la de l’Estat Espanyol. Ara tenim una ocasió per fer-nos sentir al Congrés, amb la veu pròpia del seny, de l’ordre, de qui fa bé les coses o així ho intenta, que pensa en Catalunya, tota i en tots els catalans, tots.

Podem estar empfedats per la situació general, tant a Catalunya com a Espanya i legítimament ens podem preguntar si val la pena votar o potser portats per aquest emp...fadament ens esdevingui el vot de la rauxa, el de l’estómac no el del cap, el sentiment que ens diu que aquells que nosaltres volíem ens han decebut.

Però els espais s’han de cobrir, els escons del Congrés s’han d’omplir i si la nostra decisió és la rauxa, és l’estómac i no votem o no votem als nostres, l’espai s’omplirà igual, els escons no quedaran buits, i no seran pas aquells. Fem memòria històrica, aquells qui nosaltres voldríem qui els ompliran, aquells “fets x Catalunya” i en el després si el resultat no ens agrada, encara ens emp...fadarem més.

Tinguem doncs clar el valor d’un vot, el vot va del cap a la mà i de la mà a l’urna, tinguem el cap clar i la ma ferma.
El futur immediat comença l’endemà, reflexionem i preguntem-nos que volem, i a risc de fer-me pesat, fem memòria històrica, i decidim en conseqüència.

Necessitem aquí i allà una força convergent que sigui el pal de paller, que cohesioni i aglutini el seny i l’ordre, gent de diàleg obert, que ens faci avançar ferms, pas a pas, amb els peus a terra.

Ara en tenim ocasió, citant al Bisbe Casaldàliga “Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit”, aquest diumenge 26 de juny, és un pas més d’una causa gran, decidim amb sentit de vida, amb sentit de país, x Catalunya.

alfons-conesa-acn

 

Alfons Conesa, militant de Convergència Sant Cugat

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

56STr1 * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.